No m’ha estat possible anar a veure l’exposició de ceràmica de la meva neboda Eulàlia (filla del Narcís i de la Pili) però de la que rebo un conjunt de magnífiques fotos, fetes per l’amiga Maria Àngels F. Sala. Una obra, la de l’Eulàlia, que fa anys que segueixo i de la que admiro el progressiu triomf de la llum i del color.

I em meravella! Pensar que d’una matèria tan basta com és el fang puguin sortir uns objectes tan bonics i tan vius, ho trobo sensacional. I pensar que la ceràmica com a obra artística es remunta molt amunt en la història de la humanitat, encara em fascina més. Els homínids feien gerres i plats com a instruments útils. Però ja des de molt antic els decoraven, hi pintaven unes sanefes, els donaven color… fins a fer-ne precioses obres d’art, com les gerres gregues.

La utilitat i la bellesa en la ceràmica acaben unint-se i esdevenen objectes d’intercanvi, de culte i d’expressió d’amistat. I fins s’aparta del mer utilitarisme i esdevé art, simplement. I si no, contempleu els plats de l’Eulàlia. ¿No és el color i, sobretot la llum, el que hi veieu?

La bellesa que és pertot als humans ens fa artistes.