En ple ressò de les Festes Majors de Vilafranca i de Santa Coloma, que anys enrere he viscut tan vivament, avui aquí a la residència celebrem la Festa Major de la casa: és el dia de santa Joana Jugan, la fundadora de les Germanetes dels Pobres. Ja ahir una monja em va dir que baixés a la capella ben elegant. Al matí hi haurà la missa, i el dinar serà extra: canelons?, i xampany i pastís. A la tarda, teatre –que diuen elles—la projecció d’una pel·lícula amb la vida de la santa.
A Joana Jugan no la coneixia de res. Al Calendari dels Pagesos sí que hi surt, al costat de sant Fèlix –el patró de Vilafranca–, i encara com a beata, tot i que el papa Benet XVI l’ha elevat a santa. Joana va néixer a la Bretanya, filla d’una família molt humil i devota. De petita va sentir que Déu la cridava i va ser quan acollint a casa seva una dona pobra i desvalguda va descobrir que el que Déu li demanava era que es dediqués als ancians desvalguts, confiant que amb les almoines que rebria podria sostenir ja no una casa, sinó les moltes que acceleradament es van anar creant.
Una vida exemplar i intrèpida. La resposta que l’Església Catòlica donà al problema de la pobresa, les conegudes com a obres catòliques. Una solució que avui, en temps de secularitat, sembla que es vagi acabant. De fet –em deia una religiosa– no tenen vocacions i ja han hagut de tancar unes quantes cases.
Un esperit molt lloable el de les monges de Joana Jugan que ara hauria de trobar el camí en la resposta de la societat civil.
La conclusio es palpable… pero potser mes que tancar cases de les Germanes podria pensar/se en una adminustracio civica i popular que aprofiti les installacions. Quan s’han d’obrir residencies el mes dificil i car es trobar solars o cases.
Que l’esperit d’aquesta fundadora ho animi.
Gràcies per fer-me descobrir a aquesta santa francesa que no tenia gens present.
A prop d’on visc aquí a Barcelona hi ha una casa de les germanetes dels pobres. És aquesta que enllaço aquí sota:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4536
Es on va passar els últims anys de la seva vida i on va morir un personatge prou conegut i entranyable com va ser mossèn Lluís Hernández i del qual jo aquí en el teu blog no en puc parlar amb suficent coneixement de causa ja que en tot cas hauries de ser tu qui ens en parlés.
Un detall només. A la Viquipèdia consta que Joana Jugan va ser canonitzada el 2009 durant el pontificat de Benet XVI.
Gràcies, amic, he corregit el text canviant el nom del Papa que canonitzà a Jooana Jugan, per Benet XVI. Respecte la residència de la que parles, aquí en diuen “la de Gràcia”, amb la qual mantenen una relació molt estreta: pertany a la mateia congregació religiosa. Allí s’hi s’acollí l’amic Lluís Hernandez i tot i que s’hi celebrà el funeral, no hi morí, a última hora el van traslladar a un hospital pal·liatiu. Un cop més, molt agraït pels teus comentaris.
Doncs jo també t’agraeixo sincerament la precisió sobre el lloc de la defunció de mossèn Lluis Hernández. Salutacions i fins la propera.