Durant els primers dies de la meva estada a Can Ruti la meva planta donava a la muntanya. Cada dia veia el magnífic tanatori que és a tocar, espaiós, senzill, obert al paisatge amb molts amplis finestrals. Els difunts no sé si s’hi troben bé però els familiars i els molts coneguts que solen acudir a aquests actes, sí. Per contrast pensava en el raquític tanatori de Santa Coloma, del qual m’he queixat moltes vegades en viva veu i per escrit. El trobo tan inadequat que fins i tot en unes minses últimes voluntats que havia escrit deia que un cop mort no m’hi portessin, i no per mi sinó per respecte a la meva gent.

Finalment he dit que si em toca anar-hi ho acceptaré. Però que aprofitin que soc allí per cridar molt fort que aquest tanatori no pot mantenir-se més, que els ciutadans de Santa Coloma mereixem que l’última reunió que fem en vida sigui un acte agradable. Hi tenim dret! I aprofito aquest capvespre per denunciar que ni l’Ajuntament –que n’és responsable– ni l’església, que gairebé assisteix a tots els enterraments enviant-hi un capellà (cobrant), no diguin res ni facin res.

Convido als amics que en lloc de suportar estoicament les incomoditats del nostre tanatori les denunciïn de paraula i per escrit, i que, dirigint-se en concret als amics regidors i regidores, a l’alcaldessa i als capellans, els instin a construir un nou tanatori. Que els polítics incloguin al seu programa electoral la construcció d’un tanatori espaiós, acollidor i agradable!

Jo ja no el podré fruir. Però me n’aniré d’aquest món content si la ciutat n’ha pres consciència i d’aquí a poc tenim un tanatori tan agradable que fins als difunts els costi marxar-ne.