L’Eugeni m’ha enviat una entrevista del filòsof francès François Jullien, publicada a El País arran de l’aparició del seu llibre “De vera vita. Pequeño tratado para una vida autèntica” (Ed. Siruela), un tema que m’interessa molt i que d’uns dies ençà volia dedicar-li una glosa, sobretot després de l’èxit esclatant d’Eufòria, i de l’apoteòsica rebuda de la cantant Rosalía. És un tema que ve de lluny, que ja va fer que el gran pensador Zygmunt Bauman qualifiqués la societat actual de líquida, per la seva superficial adhesió al dia-dia a aquell principi del carpe diem, perquè després dels grans drames que ha viscut Europa com les dues guerres mundials i l’eliminació dels jueus, les esperances en l’home han fet fallida.
Jullien diu que contra la grisor actual dels polítics –i de la societat— cal cercar l’emotivitat, un tipus de vida verdadera, que engresqui la gent donant sentit a la vida, en lloc de recórrer a falsos remeis, com l’autoajuda o enganyar-la amb el soroll i una activitat frenètica. I parla de la cultura, en especial de l‘europea, tan ric i tan diversa, com el gran antídot.
En el tema vaig pensar-hi veient l’entusiasme que provocà Eufòria, o la bogeria de la gent per escoltar la deessa Rosalía. A mi la música de Rosalía m’interessa i em meravellà el dinamisme i la modernitat d’Eufòria. Però em vaig preguntar quin tipus de vida suggereixen, espectacles com aquests, i la resposta em sembla que és molt pobra. Jullien parla, en canvi, d’himnes com la marsellesa que quan s’estrenà provocà un interès molt gran pels ideals de la Revolució francesa, i jo, en una molt petitíssima escala, recordo que un dia un noi de la JOC em va dir que la lletra de l’himne jocista l’haviaa fet mirar la noia d’una manera més alta i respectuosa…
No m’allargo més. Un altre dia miraré d’escatir les bases de la vera vida (d’una bona vida).
Segueixo bastant el fenomen Rosalía. He de reconèixer, però, que no entenc ni un borrall de moltes de les lletres del seu darrer disc. Em va agradar molt, això sí, el seu disc anterior “El mal querer” i alguns dels seus esplèndids vídeos, com “Malamente”: https://www.youtube.com/watch?v=Rht7rBHuXW8
L’univers Rosalia m’agrada. He de reconèixer que la primera vegada que vaig escoltar una cançó seva no em va fer la mateixa impressió, però, amb el pas del temps i després de veure algunes de les entrevistes que ha concedit, ara per ara, mereix el meu respecte. A més, crec que, fins i tot, les seves cançons poden ser un reclam per treballar-les amb alumnes d’ESO. Si en tinc l’oportunitat (que molt probablement serà que sí en algun moment del curs), ho provaré. De fet, ja ho he fet en altres ocasions amb altres temes i artistes de força interès per al jovent, amb molt bona acollida, per cert. De la Rosalía, he vist com s’ha creat com una mena de diccionari de les seves cançons i en alguns diaris s’ha arribat a tractar el vincle Rosalía – literatura, fet que em sembla extraordinari. I si les cançons de la Rosalía serveixen per obrir nous punts de vista sobre llengua i literatura als nostres joves? D’altra banda, he vist a la televisió que acostuma a tenir un tracte molt agradable amb els fans i això diu molt d’ella.
Gràcies, Jaume, per aquest tipus d’articles.