Amb les nombrosos i successives analítiques qu m’han fet s’ha identificat el bacteri que em dona tanta murga. Un nom altisonant: Enderococus faecium. I d’estirp interessant, que es pot donar en versions no patògenes però quan ho és i circula per la sang i arriba al cor pot ser molt greu. La imatge que se n’obté és bonica. Té l’aspecte d’un fruit silvestre, d’un blau intens i fresquívol.

Llegeixo que les funcions que alguns bacteris d’aquesta mena fins i tot poden ser beneficioses. És el que vaig intentar dir l’altre dia, que a la natura no hi ha res sense una finalitat concreta, i que el conjunt de tots els elements que hi ha a la Terra –com crec que puc dir del vast univers—contribueixen a l’harmonia del tot.

La meva ignorància en aquest camp, però, és molt gran. No sé ni si als bacteris els podem anomenar com bitxos, si són éssers vius unicel·lulars o si són un grumoll químic compacte. Com desconec, també, com és la seva vida. Però espero que avui descobrim d’on venen, les que m’afecten a mi, on tenen la cova on s’amaguen, o d’on surten. Es veurà amb el TAC (tomografia computeritzda) que em faran aquest matí, que ens oferirà una gran quantitat d’imatges de la panxa, d’on se suposa que procedeixen.

Doncs fins demà!, amb el suspens d’un film detestivesc.