Ahir no vaig dedicar la glosa a l’agost, com acostumava fer cada cop que canviava el mes. L’agost, un altre dels mesos potents de l’any perquè té 31 dies, perquè és quan la majoria de la gent fa les vacances i perquè conté la festa principal de la Verge Maria. Soc a l’hospital i no tinc aquí el Calendari dels pagesos del qual triava els sants i la il·lustració que encapçala la pàgina.

Ara em moc en el món sanitari, que no em deixa de meravellar. Que es pugui descobrir un enemic tan invisible com són les bactèries i que es trobi l’antibiòtic adequat per eliminar-lo, és una cosa prodigiosa. O que amb aparells ad hoc es pugui veure el cor, i per quines facècies passa… No deixa de meravellar-me l’avenç de la ciència i el de la tecnologia que l’acompanya.

Hi ha una altra cosa d’aquet món que també em fa pensar: el paper de bitxos tan diminuts i nocius com són les bactèries, en el conjunt de l’equilibri de la vida. He llegit alguns comentaris que pensant en el mal que fan les qualifiquen molt malament, fins i tot comparant-les amb Putin. Però jo em pregunto quin paper els assigna la natura, tan complexa, tan perfecta, que inclou la mort com un element per assegurar la perpetuació de la vida.

¿El desenvolupament tan extraordinari de la intel·ligència s’escapa de les lleis de la natura en cerca d’una vida més llarga i millor?