Porto dies sense escriure al capvespre. Perquè no ho faci concorren dues coses: una l’avaria de l’ordinador que em fa el burro; l’escalfor de l’electricitat escalfa la bateria i em diu el tècnic que pot explotar. Però la raó principal va ser la forta anèmia que em va anar debilitant, fins que em portà a l’hospital on han descobert la presència de bactèries a la sang. Em van sotmetre a un minuciós anàlisi i em van estar bombardejant amb antibiòtics i, als set o vuit dies ja em van enviar a casa, amb el convenciment que havíem vençut la sisena endocarditis, i disminuït l’anèmia. I em van donar l’alta.

Vaig sortir de l’hospital engrescat i il·lusionat i en lloc d’anar directe a la Residència vaig fer, amb els Valls-Roc -que em van venir a buscar, un vermut a la Plaça de la Vila al qual vam convidar l’Odei i família, recentíssimament incorporats a Santa Coloma. Vaig dinar a casa de l’Elena i el Manel i van venir a prendre cafè l’Albert i la Geli. Unes hores intensament colomenques que no sols em feien reviure la meva molt llarga estada a Santa Coloma sinó que m’engrescaren a seguir amb les causes que m’il·lusionen. I, òbviament, vaig decidir que reprendria el capvespre.

El dia següent ja havia escrit la glosa i estava a punt de penjar-la quan em trucà l’Eugeni dient-me que l’havien trucat de l’hospital, perquè ha aparegut una bactèria a la sang i calia fer-li front urgentment. I aquí estic novament a Can Ruti, a la planta de Medicina Interna. Però aquest cop, la trobada ja descrita i la nova aturada a Can Ruti m’engresquen, encara més, a continuar escrivint com un mitjà per avivar el foc a favor dels objectius que cerco, amb l’esperança que gent nova s’hi adhereixi.

Com vaig escriure dies enrere, coronar el cim, abans que el sol es pongui!