Avui no soc jo qui us escriu. Ho fan per mi.

Em trobo ingressat a Can Ruti, on passaré una espècie de vacances obligatòries. Em fan proves per confirmar si torno a tenir una infecció bacteriana al cor (endocarditis). Si es confirma, serà la sisena. Apresa la lliçó de les anteriors, les amigues i els amics em diuen que la superaré amb èxit.

Ja fa més d’un mes que tinc un fort cansament. Una anèmia que no remet, malgrat les diferents aportacions de sang -i també de ferro- que m’han anat fent. El problema -diuen els metges- té una difícil solució, perquè el risc d’una eventual operació seria més alt encara que mantenir-me com estic. L’anèmia i el cansament m’han obligat a reduir moltíssim la mobilitat física. Em costa caminar. Ahir li deia a una amiga que de les espatlles cap amunt tot funciona perfecte. De les espatlles cap a baix, no. L’ingrés a l’hospital, desmunta els meus plans de fer vacances. Aquest any havia somiat anar uns dies al ‘meu’ hotelet de Bossòst, al Pirineu. I a Artiga d’Alins. A retrobar-me amb la natura que tant estimo.

En certa manera havia començat les vacances ja feia uns dies, quan vaig anar a descansar a casa de la meva família, a Pallejà. Dimecres passat, mentre gaudia d’estar-me amb els meus cunyats i els meus nebots i renebots, vaig sentir un gran decaïment, i em va pujar la febre. El meu nebot Jordi, que és metge, em va auscultar i va decidir que el més convenient era portar-me d’urgència a Can Ruti, on he quedat ingressat. Ara estic bé, estabilitzat, esperant els resultats dels cultius sanguinis que m’han fet per a descobrir quina mena de bitxo em provoca de nou la infecció, i amb quin antibiòtic específic el podrem atacar.

Li he dit a l’Eugeni que us escrigui en el meu nom. Em sento obligat amb els que cada dia llegiu els meus escrits. Se que, a banda dels continguts, els preneu com un indicador que continuo en actiu. 

Aprofito per informar-vos que les visites a l’hospital estan molt restringides, només deixen passar a una persona, i en horari de tarda. Així que intentarem mantenir el contacte per aquest mitjà, primer amb ajuda, com ara. I tan bon punt recuperi forces, escrivint-los personalment de nou.

El meu agraïment a tots.