Contemplo a través de la televisió els devastadors incendis que assolen Catalunya, Espanya i el món sencer. Els d’aquí els pateixo més, com és lògic, perquè són a casa i perquè tenen lloc en un territori petit. Ja fa dies que els boscos cremen,  en part degut a l’extraordinària  calor que fa. Basta una guspira perquè el devastador incendi es propagui. Sembla  que més d’un l’ha produït l’home; gent boja, o trastocada, inconscient o ofesa ves sa saber ab qui, que es desfoga  provocant-lo. Costa creure que es pugui arribar a aquests extrems, i ens rebel·lem, fins al punt que pensem que els piròmans mereixen un bon càstig. Però en canvi no acabem de ser prou conscients que aquest gran nombre d’incendis i aquesta sufocant calor que els propicia són l’efecte del canvi climàtic, que produïm entre tots, amb un model de vida tan desaforat que trenca l’equilibri propi del nostre planeta.

Més que la burilla llençada des del cotxe som tots –els consumidors compulsius i irrespectuosos amb la natura– els qui provoquem que la terra cremi.