Torno a alçar la veu en defensa del parc verd i densament frondós de Can Zam, tot i que vaig escriure que, decebut pel menysteniment de l’Ajuntament i la seva sordesa ja no en parlaria més. La del parc verd i frondós és una lluita antiga, és cert, però no antiquada com vol fer creure l’alcaldessa. I si és cert –com afirma ella– que a Barcelona es fan concerts de la mena de Rock Fest, que em respongui si reservaran mai unes hectàrees de la plaça de les Glòries per aquesta mena d’actes… I que vegi, d’altra banda, com l’urbanisme “d’avui” es decanta per la naturalització i verdificació de les ciutats. I si no, que ho pregunti a la senyora Colau, que no cessa de convertir carrers i places en zones verdes.

El pitjor, però i el que més em sulfura és la falta de diàleg. En temps de l’alcalde Bartomeu Muñoz per frenar el moviment reivindicatiu del parc frondós es va inventar un consell de savis, amb el qual vam tenir una trobada en què jo mateix vaig tirar per terra les seves objeccions, i mai més ens van dir res. I em sulfura, també, que es argüeixi que no es pot escoltar només la veu de la Plataforma en Defensa de Can Zam, sinó que s’han de tenir en compte les opinions de més gent, com la dels qui van respondre a la falsa consulta feta en una tarda d’esbarjo als nens i als seus pares, en la que havien de triar dos o tres equipament d’entre una vintena de propostes per posar en el parc, sense tenir cap coneixement del que és un parc.

Jo aconsellaria a l’Ajuntament que escoltin a la gent en la presa de decisions importants, com per exemple la de la Ciba, tot recordant-los els nyaps en els que haurien caigut, si l’oposició veïnal no els hagués impedit. Per exemple el de quan l’alcalde Maragall volia fer el segon cinturó que creuava la ciutat a cel obert. Ells van votar-hi a favor, en contra del no de Lluís Hernández. O quan van projectar reurbanitzar el passeig de la Salzareda, que van haver de retirar el projecte per la unànime oposició veïnal. I que recordin també la contundència amb la que els ciutadans s’oposaren a l’erto aprovat, amb el que haurien construït a la Bastida una colla d’edificis, inclòs un gratacel. O que recordin la nefasta votació dels regidors socialistes que provocà la desaparició de la revista Grama.

Cordialment però amb la fermesa més gran possible demano a l’alcaldessa amiga que obri el debat sobre Can Zam, tants anys reclamat.