Aquests dies a la residència més d’un cop ha sortit el tema del moviment gay, o de l’orgull LGBT. A la pantalla de la televisió es veuen les multitudinàries manifestacions del moviment, i també reportatges i entrevistes parlant-ne. M’ha semblat que més d’una de les senyores amb les que n’he parlat donen com un fet que l’homosexualitat existeix, i que agradi o no agradi s’ha d’acceptar. Però en les converses sobresurt el rebuig –diuen— a que facin tanta exhibició i que ho vulguin imposar.
La meva resposta és que hi ha al darrere la llarga història de discriminació. La majoria dels qui tenim uns anys recordem encara com l’homosexualitat era mal vista, considerada com un pecat. I no només això: encara avui són objecte de rebuig i de moltes agressions. Evidentment, un pot estar d’acord o no amb l’homosexualitat i el moviment LGBT. Però això no ens exonera de les actituds fonamentals de la convivència i del respecte a la llibertat dels altres. I diria més, reclama comprensió i suport perquè la gent pugui viure com li plagui.
I afegeixo que cal que ens adonem del canvi profund que experimenta la humanitat, fruit dels avenços tecnològics i dels canvis culturals que provoquen. Durant molts segles la humanitat ha estat sotmesa a la natura i l’ètica es fonamentava en l’ordre natural. També el sexe, originàriament lligat a la procreació. ¿Què sabem de com canviarà no només la procreació sinó la consciència de la identitat personal?
La conclusió és que cal que cadascú faci el camí que cregui adient, mantenint sempre la dignitat humana i el respecte a la vida.
Molt ben explicat Jaume!Gracies!
El tema es delicat en aquests moments pel que sembla de perdua de drets i respecte a viure amb llibertat i dignitat.
La visualizació es imprescindible per a l’educacio i comprensió.
El problema també es quan des de certs sectors del catolicisme això del LGTBQ+ es viu com una amenaça que pot posar en perill un suposat ordre establert de valors al voltant de la família tradicional, i en això aquí a Espanya en podríem fer una certa llista on malauradament encara hi sortiria el nom de més d’un bisbe i per tant germà nostre en la fe, i això ho fa encara un xic més dolorós.
En el cas de la meva família tradicional contemplant a TV3 la notícia avui amb l’esposa i dos dels fills (ja són a la trentena tots dos) jo hi feia una mica de broma i deia que a Catalunya aviat no donaran el certificat de l’ESO o potser del Batxillerat a qui no sàpiga explicar una per una el significat de cadascuna de les lletres aquestes del LGBTQ+. I no us penseu pas que és gaire fàcil ja que el més terrible no són les lletes sinó que ho és és l’innocent signe “+” del final, i si nos us ho creieu mireu de passar l’examen aquí en aquest enllaç d’aquí sota:
https://ok2bme.ca/resources/kids-teens/what-does-lgbtq-mean/