
Avui comença l’estiu, l’època de les llargues vacances i d’una vida més lliure. Pensant-hi com els he viscut jo, i què m’han represenat, m’adono que els puc agrupar en tres etapes: temporalment molt diferents, però amb repercussions d’intensitat semblant. Hi ha un primer període, de quan era nen i passàvem els tres mesos a la gran Torre dels Dimonis de Sant Feliu de Llobregat: nens de ciutat, van ser mesos de descobertes fascinants i de vida familiar. Jugar amb la terra, acompanyar l’avi en les feines de jardineria, la descoberta de la natura, les plantes, els animalons (els ocells, els insectes, les malèfiques erugues processionàries…) Un paradís que se’ns va trencar amb les morts dels pares i de l’avi i amb l’esclat de la guerra civil.

Després venen els llargs deu anys d’estiueig a Can Fatjó dels Xiprers, els anys de l‘adolescència i la primera joventut. El meu -el nostre- veritable paradís. Una masia enorme i acollidora com una marassa, sola en mig d’un paisatge molt serè i molt bonic: els camps de conreu encerclats per frondosos torrents i, a l’horitzó, la serralada de Collserola. Amos d’un paisatge que em va anar penetrant i configurant l’esperit, mentre m’identificava amb la natura. Les exploracions per dins del bosc, els passeigs entre interminables vinyes i la descoberta de la vida de les plantes i dels animals.

Venen després els molts estius, fins el que comença avui, ja adult, amb l’anhel de veure món i de connectar-hi. Quantes sortides hauré fet? A les grans ciutats d’Europa (Roma, Atenes, Berlín, París, Londres…) a països Llunyans de Sud-Amèrica i de l’Àfrica del Sub-Sahel… I sobretot, les moltes acampades amb la meva petita tenda de campanya per un bon nombre de llocs, sobretot del Pirineu, als que m’hi han dut primer els trens i els autobusos i, després, el Quatre-llaunes per acabar amb l’Opel Corsa. ¡Quina meravella disposar de dies amb plena llibertat per fer el que tens ganes de fer, i quin enriquiment tan gran, adonar-te de quant petit que ets i, alhora, experimentar que ets ciutadà del món i del planeta Terra!
Cal que us digui que us desitjo un molt bon estiu?

Sigues el primer en comentar on "Els meus estius"