Avui hauria de parlar de les eleccions d’Andalusia, o del gran espectacle d’Eufòria, o dels més de 200 incendis que cremen a Catalunya. Però em decanto per la victòria del club de futbol de Girona, que em fa més feliç. Tres llargs anys d’esperar que el simpàtic equip pugés a la primera lliga de futbol d’Espanya. Un treballat i merescut triomf d’un equip diguem modest, que des del punt esportiu posa la ciutat de Girona al nivell dels millors equips d’Espanya.

La victòria del Girona en primer lloc fa feliç molta gent de la ciutat i de les terres gironines. Esportivament la ciutat fa un salt molt gran, i mentre duri la competició, els amants del futbol podran fruir veient els millors equips: fent-los patir i més d’un cop, segur, derrotant-los. Però com ja he escrit més d’un cop, l’esport –i el futbol molt especialment—fa ciutat. Uneix la gent –aficionats i no aficionats però simpatitzants—i fa comunitat.

I el fet que a primera lliga hi hagi un altre equip català fa Catalunya més present i més forta. Ara caldrà que l’equip es mantingui molt temps al lloc assolit. I que igual que el Barça, visquin amb la consciència de ser més que un equip de futbol. Que conreï els valors gironins i molt especialment la catalanitat, de la qual la ciutat n’és un testimoni viu i potent.

I un desig: que guanyi sempre menys quan jugui contra el Barça, amb qui creï llaços d’entesa i de col·laboració.