

Avui fa 35 anys de la mort de Xavier Valls, víctima de l’atemptat d’ETA al Hipercor. Érem a la Torre Balldovina, la tarda, quan ho vam saber. La vigília jo havia estat amb ell i vam quedar que l’endemà ens trobaríem, i quedaríem per parlar ja no recordo de quin projecte. Ara, que recordem el Xavier, és en l’amic en el primer que pensem. El company en el anys difícils de la dictadura, la seva enorme capacitat de treballar i, sobretot, el company culte, i alegre, i divertit, profundament humà.

El Valls tenia la ciutat al cor. La ciutat sencera. Se l’estimava i li dolia que el seu poble hagués arribat a una degeneració tan gran, fins a convertir-se en un afrós suburbi. Li obsessionava salvar el que quedava del poble antic, fins unes simples rajoles clavades a la paret que advertien la gent que no embrutés els carrers… Pensava en la ciutat sencera! des dels carrers més senzills fins als edificis d’una major prestància com l’Ajuntament, o les gransa avingudes com el passeig de la Salzareda… D’ell vaig aprendre el lema “De suburbi, a ciutat agradable per viure-hi”. ¡I com s’entusiasmá quan s’adonà que la gent s’alçava, es manifestava i lluitava per fer aquesta “ciutat agradable, bonica” que ell, ajudat per la seva esposa Maria José i una pila de tècnics amics, va anar dissenyant el que va pacabar sent el Pla Popular!



Jo diria que al Xavier no se li ha tributat el record que es mereix. Em pregunto si a l’Ajuntamet se li haurà ocorregut dedicar-li ni que siguin unes poques ratlles a l’Ajuntament informa d’ahir, o si pensa col·lacar les rajoles explicant qui era el Xavier, en la façana de Can Mariner, com anys enrere s’acordà. Tenim, això és cert, el magnífic llibre del Pla Popular editat per Fòrum-Grama, amb el text de l’Odei A.-Etxearte, però no la seva biografia, la de l’arquitecte que amb tanta il·lusó va ajudar el primer Ajuntament democràtic a muntar uns cursets d’Urbanisme, perquè la gent tingués més armes per defensar la ciutat somiada!


Valguin aquestes ratlles per estimular el record de l’arquitecte amic, l’autèntic pare de la Santa Coloma moderna.

Sigues el primer en comentar on "Xavier Valls"