Quan he vist per la fotografia el que han fet a la platja empordanesa de Ça Riera (o el que projecte fer) he sentit una indignació molt gran. ¿Com poden permetre que una platja tan harmoniosa i tranquil·la, tan bonica es desgraciï d’aquesta manera? Amb els amics Varela, Villegas i Valls durant molts estius hi baixàvem cada dia. El lloc era paradisíac, i prou que tenia els inevitables petits pegots que acompanyen sempre al turisme, si els ajuntaments no en tenen una cura intel·ligent i perseverant. Un restaurant a la falda de la muntanya, mirant el mar, algun aparcament sobrer…

Llegeixo que la gent de Ça Riera ja fa temps que s’oposaa al projecte i que els polítics de l’ajuntament actual s’excusen adduint que el projecte ja estava aprovat, i que no poder fer res per evitar-lo. ¿Res? ¡Res sense mullar-se!, però davant de semblant destrossa els polítics i qui hi tingui alguna cosa a veure no poden arronsar-se i no oposar-s’hi “a tota ultrança”. Quina diferència amb l’actitud que adoptà l’alcalde de Santa Coloma, Lluís Hernández, i el seu grup municipal, quan davant la imminent inauguració de les Olimpíades de Barcelona Pasqual Maragall volia fer urgentment el segon cinturó, que creuava la nostra ciutat a cel obert, dividint-la i empastifant-la amb el soroll i el fum. El nostre alcalde va respondre que si no el cobrien, l’excavadora hauria de passar per damunt del seu cadàver.

Jo dic no, a aquesta barrabassada, i denuncio als qui permeten que el projecte tiri endavant, sigui per corruptes, sigui per pusil·lànimes, sigui per càlculs partidistes. I convido tothom amb una mica de sensibilitat que s’hi rebel·li, encara que algú se senti ferit i ens denuncii. Tant de bo ens tanquessin a la presó! El nostre crit se sentiria més fort.

A grans mals, grans remeis!