He vist l’exposició de la sala Volart “Homenatge a Picasso, Valldauris 1972″, un xic desconcertant, però que evoca la fama que va arribar a tenir el pintor malagueny en vida. No sabria dir si el que s’exposa són obres d’art: sobre uns tapets, tot del mateix tamany i figura hi ha penjats un gran nombre de dibuixos -o d’algun text- de pintors, escultors, escriptors, músics, entre els qual moltes persones que desconec i també de famoses com Camilo Cela, Miró, Tàpies… Dibuixos o aquarel·les improvisades, unes més boniques que d’altres més insulses.

El conjunt es va formar l’any 1971, quan Picasso va fer 90 anys. Arreu se li dedicaren escrits i exposicions però, alhora, la carcúndia franquista -que el tenia pel representant de la subversió moral i política, els grups d’ultradreta, van muntar una campanya contra el pintor. Llavors el jove galerista Santiago Palet  va promoure un homenatge de desgreuge, al qual van concórrer una pila d’artistes,  i el resultat va ser el material que s’exhibeix a la sala Volart. Molt interessant per reviure aquells fets, feliçment ja molt llunyans.

I el que per mi m’ha resultat més atractiu és que abans de la col·lecció Palet hi ha dues o tres sales amb meravellosos dibuixos del gran pintor. Una obra que recordo que quan vaig veure de jove no em va agradar gens, i que, segurament influït per la crítica ferotge dels aleshores ben entesos del món cultural, vaig veure com una ofensa a l’art, al bon gust i a la decència.

¡Com canviem, al pas dels dies! De forma enriquidora si contemplem la vida de forma positiva!