Vell

Un apunt, només: la paraula “vell” s’ha d’esborrar del diccionari? Ho pregunto perquè tinc unes companyes que quan enraonant dic que soc vell em corregeixen, i em diuen que soc gran, però no vell. Alguna amiga més jove també m’ho diu.

Però jo no canvio; a mi el mot m’agrada i, a més, el significat el trobo molt positiu. El que passa -diria- és que a aquestes persones els desagraden els aspectes negatius, el dolents, de la vellesa, que n’hi ha, i molts. Passa el mateix que amb la paraula que es refereix a la mort. S’evita de parlar-ne perquè veient-ne el significat negatiu la paraula molesta i no parlant-ne sembla que s’allunya un estat, que ha d’arribar, però que fa por.

Penso en canvi en els pobles indígenes o de cultures antigues i sàvies. Arribar a vell era un prestigi. Un vell es tenia per una persoa sàvia, perquè la vida enriqueix. I als vells se’ls considerava persones riques en experiència. De fet, avui que tot es viu tan de pressa i que els invents i novetats apareixen amb tanta velocitat, sembla que el que toca és córrer, i la joventut s’ha convertit en el gran desideràtum.

Doncs jo, que ja soc vell -molt vell- miro d’aprofitar-me del molt que la vida em dona.

1 Comment on "Vell"

  1. Maite Moreno Rengel | 12 juny, 2022 at 12:48 | Respon

    Yo también soy vieja, o mayor o “gran”, y me gusta, quiero decir que he vivido, y sigo adelante con mis achaques,pero viviendo con alegría mi edad. La muerte es parte de nuestra vida,Jaume, y camino con ella, espero que tarde y me siga haciendo mayor para disfrutar de todo lo que me rodea y sea empática con todo aquel que se acerque. Quiero ver crecer a mis nietos etc, ser viejo no es malo, quiere decir que hemos llegado a la edad de disfrutar de todo lo que nos rodea. Un abrazo, Maite.

Respon a Maite Moreno Rengel Cancel·la les respostes

El teu e-mail no serà publicat


*