He citat molts cops la conversa que vaig sostenir amb una parella amb la que em vaig ajuntar, tot baixant cap al poble de Bossòst on jo passava les vacances, ells hi havien pujat des de Viella. El noi em plantejà el dilema en el que es trobaven: anaven a casar- se, els dos eren agnòstics i ella volia fer-ho per l’Església. ¿No era una incongruència? Abans que ella opinés li vaig demanar que em digués perquè volia fer-ho: m’explicá que en el matrimoni hi veia una profunditat que l’acte social no tenia, com tampoc la trobava en la vida normal, per això sovint, a Barcelona, entra en les esglésies, quan no hi haa ningú: el silenci, la penombra, la sola llumeta del sagrari li feien sentir el més enllà de la vida.
Aquesta seria la mena de paper que m’agradaria que l’Església exercís. No retenir els visitants amb la lluentor de l’or, amb la bellesa del temple… ni en les boniques cerimònies litúrgiques. Quan neix un nen, o quan una parella es casa, o quan una persona mor, la cosa sagrada no és el ritu, sinó allò que viuen. Quan Jesús feia prodigis (o el que els evangelis en digueren miracles i que avui es tendeix a dir obres bones) era perquè ajudant la gent menesterosa, o curant els malalts creguessin que Déu és a prop i que nosaltres, amb el nostre treball, podem contribuir a fer del nostre món la terra i el cel nou nous, que Jesùs assimilava al Regne de Déu, tan desconegut!, malgrat la pila de cerimònies sagrades que es fan als temples.
Déu -sentencià Jesús- no és ni a Jerusalem ni a Samaria. Ni a la nostra bonica catedral gòtica ni en la Sagrada Família. Els turistes difícilmement l’hi trobaran, a no ser que el temple, sobretot amb el silenci i l’atmosfera misteriosa que li donen la foscor i l’esclat lluminós dels vitralls, els convidava a entrar ànima endins, a la cerca del més enllà, on podem sospitar -o creure, que és el mateix- que Déu s’hi mig manifesta.
Sortir del temple! com el papa Franesc insisteix tant, per convertir el món en el Regne de Déu.
Bona tarda.
…”la cosa sagrada no és el ritu, sinó allò que viuen.”
És veritat.
Moltes gracies.