Vaig escriure que la lletra de la cançó Al·leluia de Leonard Cohen és confusa i perdedora. Més que idees hi surt l’emoció que Cohen ha sentit. Una barreja de sexe, de passió desenfrenada, d’amor, també de penediment pensant en Déu. Quan vaig escoltar l’Al·leluia per primer vegada, tot tenint a la vista la lletra, ja em vaig adonar que Cohen pensava en el rei David i en la trobada que va tenir amb Betsabé. Una escena magníficament narrada a la Bíblia, que mig mal copio a continuació:

“Una tarda , David va llevar-se de descansar i, tot passejant pel terrat del palau, veié de dalt estant una dona que es banyava. Era molt bonica. David va enviar algú que s’informés sobre aquella dona, i li van dir que era Betsabé, filla d’Eliam, la muller d’Uries. Llavors David va enviar uns homes a buscar-la. Ella va venir a palau i David va jeure amb ella. La dona va quedar embarassada, i ho va fer saber a David. David va escriure a Joab dient-li : ‘Poseu  Uries a primera línia [de la tropa que lluitava contra el poble veí], al sector on sigui més forta la lluita, que quedi sol i el matin’. Mort Uries David la prengué per muller, i ella li va donar un fill. Però allò que David havia fet va ofendre el Senyor, i en càstig Déu va fer morir el fill”. (II Samuel, cap. 11 i 12).

D’entre les diverses traduccions de la lletra de la cançó que he trobat n’escullo una i n’espigolo algunes frases (també inconnexes!), que penso que ens acosten als sentiments que inspiraren Cohen, quan composà ls magnífica cançó: “Al·leluia! La seva bellesa i la llum de la lluna t’enderrocaren. / Et va lligar a una cadira de la cuina / i dels teus llavis en va sortit un Al·leluia. / L’amor no és una marxa victoriosa i a cada alè que preníem era un Al·leluia. Al·leluia. / Potser hi ha un Déu allà a dalt. Però tot el que he après de l’amor / era com disparar algú abans que ell. / I no és un lament, és un fred i colpidor Al·leluia. / Hi ha un resplendor de llum a cada paraula, Al·leluia, Al·leluia. Em presentaré davant teu Senyor amb res a la meva llengua tret d’un Al·leluia. Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia”.

Un al·leluia no com una llum que baixa del cel i ens il·lumina sinó com un cop de puny que surt  del cor: la desesperada voluntat de fer bona la vida, que és tan rica i tan complexa!