Poques vegades en la vida podem abandonar-nos al dolç plaer de no fer res. Les situacions que recordo a les que m’hi he pogut lliurar són poques. Assenyalo, sobretot, quan anant en cotxe lluny i de nit no he conduit ni he hagut de fer de copilot. T’endormisques i perds una mica el món de vista. Però el soroll de les rodes i de la conversa dels qui van davant et manté despert.
Ara, havent-se’m declarat ahir la covid i estar confinat tot els dia a l’habitació, el dolce far niente el visc a dojo. No tinc ganes de fer res. M’endormisco però la tos, la desbordada mucositat, el mal de cap i la sensació d’haver rebut una pallissa i tenir el cos adolorit, fa que visqui la indolència despert.
Tampoc tinc ganes d’escriure; no us estranyi si fins dilluns no penjo la glosa del capvespre. Però no deixo de pensar amb tots vosaltres, en la família, en els amics i amigues de sempre, els coneguts, els saludats… i els que sé que sou a l’altra cap del fil informàtic.
A tots una salutació molt cordial.
Des de l’altre cap del fil informàtic et desitjo una prompta recuperació.
L’art de no fer res consisteix a deixar de banda el ritme quotidià del dia, siguin quines siguin les activitats, i dedicar un moment a la introspecció, a la relaxació i a la consciència de viure en el moment, cosa que resulta, inevitablement, en la possibilitat d’experimentar sensacions fugaces de felicitat. No fer res és, en realitat, fer molt…
Et desitjo una ràpida recuperació!!
una nova tendència en estil de vida, amb consciència. És el que els holandesos anomenen niksen, que s’està convertint en un concepte de moda.
Pronta recuperació Jaume, per seguir llegint Capvespre, una abraçada
Desitjo que el mentrestant de la malaltia et sigui prou confortable.
Jaume, recupera’t aviat!
Una abraçada!