El 2 de maig les Araceli celebren el seu sant. És el nom d’una marededeu originària de Roma, que a la meva família ens ha arribat d’Andalusia, on a Lucena, al cim d’un turó, hi ha el santuari d’Araceli des del qual es té una vista preciosa sobre extensos camps d’oliveres.

Aquesta familiaritat amb aquest nom, que era el d’una de les dues tietes que es van fer càrrec dels cinc germans quan érem petits, va fer que jo sentís també devoció per la Mare de Déu d’Araceli i que, als dos anys que vaig ser a Roma pugés sovint al seu santuari, que es troba al Campidoglio, segurament el lloc més interessant de Roma: per la seva història, per les vistes sobre la ciutat, per la meravella del conjunt arquitectònic projectat pel gran Miquel Àngel Buonarotti: les dues  escalinates i l’espectacular plaça, amb els edificis també dissenyats per ell; plaça en la que es troba la imponent escultura de l’emperador Marc Aureli muntant a cavall…També gràcies a la tieta Araceli em vaig familiaritzar amb Falset –on ella passava els estius, amb els seus–, i que a mi m’ha obert al preciós territori del Priorat i a la branca dels Anguera.

.

Al Campidoglio m’agradava pujar-hi a la posta del sol. Veure com el cel va prenent el color rosa, després el vermellós, fins que la nit cau sobre la ciutat. Una escenificació imaginària de la llarga història de la ciutat, anomenada amb tota la raó del món la ciutat eterna.

¡Que bonic viure tants sentiment junts, a través de noms, de llocs, de persones que estimem!