Arriba el mes de maig, un dels mesos més festius. És l’esclat de la primavera que, com en una ampla autopista, ens aboca a l’estiu que ja ens espera amb el seu clàssic lema: “A l’estiu tota cuca viu”.

Jo el mes el recordo sobretot per les vivències amb què el vam viure els anys intern al col·legi i, després, els anys al seminari. Maig era el mes de Maria. Començàvem cada dia amb la mena de novenari dedicat a a la Mare de Déu, que tenia molt de pregària, i que s’acompanyava amb una historieta que venia a ser com un curt –que diríem ara, pensant en la televisió. De historietes n’hi havia de ben variades: un dia era la d’un noi que havia mort la seva mare i, en fugir queia, i la seva mare li deia “Fillet meu, t’has fet mal?”. I un altre era la història d’un agonitzant que en confessar-se callava un pecat mortal per vergonya i llavors cada dia sortia de la tomba, fins que el confessà.

Miro el Calendari del pagès on surt el dibuix que encapçala aquesta glosa, acompanyat dels versos que referint-se al jardí diuen: “De les flors que hi hem trobat / n’hem parat dos rams immensos, / que d’aromes purs i intensos / casa nostra han inundat”.

Que ens amari a tots l’alegre perfum de la primavera!