Setmana Santa queda ja enrere i fins amb la climatologia d’aquests dies sembla que vulgui distanciar-se  de nosaltres. Però penso que les vivències viscudes, sobre tot si són intenses i diferents del ritme habitual, queden gravades en el nostre ànim.

Aquest cop no vaig anar gaire lluny. Petites escapades amb els amics o amb la família… Un dia a Sant Cugat de Gavadons, un petit poble absorbit pel municipi de Collsuspina. Una sortida propera, cap a on neix el riu Besòs, però que per la seva solitud i per com manté el caràcter de població disseminada, fa que l’esperit voli i imaginis la vida a pagès de temps reculats: una rectoria avui deshabitada i perduda, els mateixos camps i els antics masos, un d’ells convertit en un explotació agropecuària.

Que de lluny que venim! Que fondes que són les nostres arrels, i com en són, de terrenals! El país és la terra, una terra que ens parla de la nostra història, i que per poc que el cuidem ens somriu amb l’esplendor del paisatge.

Heus-ne ací unes quantes fotografies, per assaborir-ho.