Què ho fa…

¿Què ho fa que una persona sigui optimista o pessimista? El pessimista sol respondre que ell és realista.  ¿I és que l’optimista no n’és? Jo diria que la realitat és molt complexa i que depèn de com la miris que el retrat que en fem sigui d’un color o d’un altre.

En això diria que hi juga un paper principalíssim la complexió psicosomàtica de cadascú. De com es compon el cos, i de quines influències ha rebut (o ha patit, sobretot quan era infant), i molt, també, de l’educaciò que ha tingut, de les lectures que ha fet, dels cercles que freqüenta…

I crec que depèn també molt de la pròpia voluntat. Que un cop s’accepta que la realitat és polimorfa, decideixi si valorar més els aspectes deguts a  la força de l’esperit i dels valors que en deriven, que no pas els efectes negatius. En castellà hi ha la frase que diu que “poder es querer” i a l’evangeli llegim que la fe mou muntanyes. Basta donar una ullada a la història; sempre hi ha hagut guerres terribles, el món és injust, milions de persones passen fam i si no reaccionem destruirem el planeta; això és cert. Però igualment és un fet que sempre hi ha hagut bona gent en tots els camps que fa avançar el món, un món que avui és millor que el de segles anteriors.

A quin bàndol m’apunto? L’avantatge de l’optimisme és que t’anima a treballar a favor d’un món més bo i més bonic. ¡Malgrat tot!

Sigues el primer en comentar on "Què ho fa…"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*