He vist per segon cop el Trenta minuts de TV3 “De Zelenski a Zelenski”. La història de l’arribada a la presidència d’Ucraïna del jove còmic Volodimir Zelenski. Quan es presentà com a candidat una anys enrere no li vaig donar importància, tampoc que guanyés per una gran majoria; vaig pensar que era un efecte de la popularitat que la televisió li va donar. Però ara, un cop que Rússia ha envaït el país, i de manera tan brutal, les seves aparicions a la pantalla m’han impactat moltíssim: pel convenciment amb què parla, per la seva seguretat, per la seva valentia.

Com a còmic va tenir un èxit colossal i, a part de convertir-se en un personatge famós, molt pròxim, quan feia de president en un espectacle que ell mateix va crear poc pensaria que descrivia el seu futur. En la representació feia de candidat de la República, i era escollit. Un president sui generis, diferent a tots, que introduïa la població en la cancelleria … com després ha fet en ser nomenat president.

El que me’l fa admirable és la seva valentia i la seva humanitat. Estats Units li van oferir treure’l del país, per evadir-se del final que li espera, si Putin acaba derrotant el país. Zelenski no va acceptar-ho i ha volgutquedar-se i s’ha posat al front del país, i ser el primer en defensar-lo: com un ucraïnès més, com un amic, com un germà. “Lluitem pels nostres drets, per la llibertat, per sobreviure. També per poder formar part d’Europa”. I amb aquesta proclama es dirigeix amb enorme autoritat als estats democràtics de tot el món perquè els ajudin, advertint-los que si Ucraïna cau, cau Europa i cauen els estats democràtics. I com el Hamlet de Shakespeare diu que la qüestió per la que passen és “Ser o no ser”. Ser!, per no desaparèixer.

¡Quin exemple per a nosaltres, els catalans, que per molt menys deixem de lluitar! La independència no ens vindrà d’un diàleg no volgut, sinó de la nostra valent insubordinació!