Hi ha en els Evangelis, en els Fets dels Apòstols i en un parell de cartes de sant Pau una repetida referència als germans i germanes de Jesús que ha dut de corcoll als biblistes i teòlegs que volien desxifrar qui eren. Seguint l’aplicació que Israel feia de la Bíblia, el messies que esperaven seria de la dinastia del rei David i fill d’una verge, extrems que Mteu salva amb una doble frase, afirmant alhora la virginitat de l’esposa, i l’ ascendència davídic de Jesús, en escriure que era fill putatiu de Josep (1).

Però ja en els primers temps hi hagué escriptors eclesiàstica que acceptaren amb tota naturalitat que els citats germans de Jesús eren germans carnals d’ell. Seria com els veuria la gent. Jesús havia estat vivint amb els pares i no va ser fins complerts els trenta anys que va començar la seva activitat pública, un noi tan normal que quan el sentiren predicar, se n’estranyaren tant, que fins els seus veïns, enrient-se’n, es preguntaven sinó era el fill del fuster, igual que els seus nombrosos germans. (2)

Avui l’Església catòlica segueix sostenint que Josep i Maria van ser cèlibes tota la vida, a diferència dels protestants i de molts biblistes de diferents confessions que, per salvar la divinitat de Jesús, proposen o que els germans de Jesús serien fills de Josep, d’un anterior matrimoni  (cosa poc deduïble dels evangelis), o fills de Maria, nascuts després de la concepció virginal de Jesús. John P. Meier (3) entre els arguments que aporta per deduir que eren germans i no cosins, és el significat de la paraula adelfos (germà en grec), com se´ls anomena a l’evangeli. Aquesta paraula surt un munt de cops al Nou Testament, i mai en el sentit de cosí; i afegeix que sant Pau escriu la carta als Gàlates quan aquests germans encara vivien, iell els coneixia; és més, escriu que a Jaume (“el germà de Jesús) (4) el va anar a veure a Jerusalem per retre-li comptes del treball apostòlic que va fer entre els pSi no fos perquè eren germans de Jesús, ¿per què es van afegir als apòstols, i Jaume formà part destacada del nucli dur del govern de l’Església primitiva? (5)  

Potser la gent en l’Edat Mitjana necessitava un Jesús diví, però avui veure’l vivint amb els pares i amb els germans i germanes ens l’acosta més, en apareixe’ns més humà.

1. Maria “estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant”. Mt. 1,18

2. “La gent se n‘estrenyaven i deien: D’on li venen  aquesta saviesa i aquests miracles que fa? ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Siò i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres?”

3. John P. Meier, “Un judío marginal. Nueva visión dels Jesús històrico. Tom I, Te xtos concernientes a los hermanos de Jesús., pàgs. 333-341. “Cuando se examinan los 343 casos de ádelfos (germà), tanto en sentido literal como metafòric, registrados en el NT, se advierte que la persistència del uso “literal” es abrumadora”.

4. “Més tard, al cap de tres anys, vaig, pujar a Jerusalem per conèixer Pere. I vaig passar quinze dies amb ell. Del altres apòstols, no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor”.

5. “Després els apòstols se’n tornaren  a  Jerusalem (…) van pujar a  la sala de la casa on es reunien (…) juntament amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell”.