Vaig descobrir sant Salvador d’Horta a Santa Coloma de Farnés quan recollia dades i feia fotografies per al llibre que preparava sobre les poblacions catalanes anomenades Santa Coloma. D’entrada m’estranyà que havent nascut en la capital de la Selva se’l conegui amb l’additiu d’Horta. Després vaig saber que el seu nom era Salvador Pladevall i Bien,i que va ser monjo de Montserrat que i que al cap d’un temps ingressà com a germà llec aen el convent franciscà del poble d’Horta (o Horta de Sant Joan), de la Terra Alta.

Va dur una vida molt piadosa i adquirí la fama de sant i de miracler perquè feia molts miracles. En feia tants, que els seus superiors el treien dels convents on acabava hostatjant-se, per les molèsties que causaven els molts pelegrins que el buscaven.

Del sant en remarcaria la seva estada a Horta de Sant Joan perquè el lloc sí que és un veritable miracle. Si no heu estat al poble (on Picasso sojornà un temps, i digué que era el lloc on ho havia après tot), i no coneixeu el Parc Nacional dels Ports, aneu-hi abans de morir. És una meravella! El lloc que jo hauria triat quan TV3 va fer un concurs sobre quin era el paratge que els televidents escollirien, com el més bonic de Catalunya, d’una llista d’una dotzena de llocs. Jo m’inclinava pels Ports, dubtant només si aquest o el Priorat, tot pensant que la gent triaria Montserrat o Platja d’Aro.

Ah, i una anècdota: consta en els annals oficials que quan Salvador d’Horta va visitar el rei Felip II li va parlar en català. ¡Un miracle!, i molt gros.