Sant Patrici

El 17 de març és el dia de sant Patrici, un sant al qual tinc simpatia, i que mig celebro, tot i que no és el meu patró. De jovenet, i fins a molt gran, creia que rere la P que complementa el meu nom s’hi amagava aquest sant, nascut a la Gran Bretanya el segle IV i que després d’haver estat pres pels pirates i venut com esclau, es va fer capellà i se n‘anà de missioner a Irlanda, d’on fou bisbe i l’introductor de la fe cristiana a l’illa.

Però ja de gran el meu germà Manuel i jo vam descobrir que el nom de Patriç, que el meu pare ajuntà al de Jaume en la tarja de comunicació del meu naixement, no es referia al sant, sinó al protagonista del primer dels set Drames de la Llum, que volia escriure (dels quals només pogué acabar el segon, Abelard i Eloïsa, i el cinquè, Reigzel). El primer s’hauria titulat La Pàtria i el protagonista s’hauria dit Patriç, inspirat més en el rei Jaume I que en el patró d’Irlanda.

Patrici és el sant que els irlandesos gairebé adoren, la devoció al qual, gràcies als molts emigrants irlandesos repartits pel món sencer, s’ha difós a molts països, amb els atributs que el caracteritzen: el color verd –tan abundant en la verda Irlanda–, els trèvols –símbol de la Santíssima Trinitat, representada per les tres fulles de la planta–, i la serp, que gràcies a una pluja miraculosa desaparegué d’Irlanda.

Un sant “familiar meu” gràcies a Patriç, el personatge literari que no ha existit mai, a no ser per la P. que acompanya el meu nom, des que em van batejar.

Sigues el primer en comentar on "Sant Patrici"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*