No sembla gaire decent que amb tant de sofriment com hi ha al món, especialment aquests dies a Ucraïna, dediqui la glosa al futbol. Però la vida segueix amb tota la seva complexitat, i fins enmig del dolor també és bo viure els moments de respir que es presenten. Recordo que el meu germà Abelard, quan el càncer ja gairebé l’havia abatut, no obstant seguia per la televisió el campionat mundial de futbol, com també, més enllà del dolor que l’afligia, es preocupava per la reforma de l’Església i per la lluita obrera.

Diré que des que Rússia ha envaït Ucraïna no hi ha dia que no m’interessi per aquesta terrible guerra, i que envejo les persones que hi van de voluntàries, per fer el que poden, com ajudar-los a sortir del país per salvar els nens i les nenes i els seus vells. Però, com diu la Bíblia, hi ha un temps per cada cosa i estic segur que un resistent ucraïnès que s’ha quedat al seu país, tot i  doldre-li que li destrossin la seva ciutat, si un gèlid matí veu sortir el sol s’aturarà un instant per contemplar-lo, tot enyorant la pau.

Hi ha moltes coses dolentes, de les quals no hem d’apartar la mirada. Cal que no solament les coneguem, sinó que les sentim, i que ens facin patir. Però també hi ha coses bones i boniques, com el joc de les noies del Barça que han guanyat un cop més la Lliga, fent un joc preciós, i que contemplar-ho ens fa bé. Un joc meravellós, un prodigi d’assemblatge de tot l’equip, d’entesa i de força, amarat de la gràcia i de la bellesa femenina, com d’una dança.

Alhora que elles disfruten molt jugant, posen molt alt el llistó de la dona en la nostra societat.