Blanca Garcés Mascareñas, del CIDOB,  a l’ARA es pregunta perquè és tan diferent la resposta d’Europa als refugiats que venen  d’Uncarïna de la que es dona als qui venen del Tercer Món, i ho atribueix, en primer lloc, quels que arriben fugint de la guerra que ha declarat Rússia els sentim molt pròxims, formen part de la mateixa Europa que nosaltres. De fet, poden viatjar per Europa en plena llibertat i triar el país on volen anar. D’altra banda no és gent pobra i desarrapada, sinó d’un mateix social semblant a la dels països que els acullen. I hi ha un factor sentimental decisiu: que venen, sobretot moltes moltes mares amb els seus nens i nenes, havent hagut de deixar els seus marits lluitant en una guerra terrible.

És molt positiu que l’arribada dels refugiats desveli el sentiment de pertinença a la Unió Europeu. Un projecte tan bonic, culturalment i socialment tan ric com va ser el de la unificació dels pobles europeus, per desgràcia ha acabat basant-se més en  els interessos econòmics dels estats tradicionals que no en els valors humaans dels pobles que la integren. Ara, la catàstrofe  que assola Ucraïna i el dolor que causa toca la sensibilitat dels països europeus i segur que farà que la Unió Europea descobreixi els valors que atresora.

Però, ¿descobrirem que més enllà de l’aspecte sentimental hi ha el dret d’asil que val per tota persona humana, sigui quina sigui l seva nacionalitat, la seva cultura i el seus estatus social? Blanca Garcés remarca que “la qüestió no és només garantir el dret d’asil sinó demostrar al món que Occident ¡, in concret la Unió Europea s’erigeu¡x una vegada més com a garant de llibertats i drets de tothom”.  

 I jo afegeixo: principalment dels més pobres i més desfavorits.