Un any més celebrem el dia de la dona. Ho dic incloent-hi també els homes perquè crec que en la lluita per la igualtat també els homes hi hem d’estar implicats. En primer lloc per una qüestió de justícia i afegiria, també, per una qüestió d’amistat.  Homes i dones portem una immensa pila de segles caminant junts, marcats per les circumstàncies a les quals hem respost de forma desigual, més encertada o equivocada, i en bona mesura –vist des de la perspectiva actual—de forma injusta.

Cal dir que la dona ha sapigut trobar el seu espai i que amb la seva lluita n’ha guanyat molt, en la vida pública i social. En aquest sentit em plau constatar que en els llocs on he treballat i m’he mogut, aquesta seva presència s’ha produït de forma natural. A Santa Coloma, per exemple, l’alcaldia ja portem anys que l’ocupa una dona. I en activitats en les que jo he participat més, com en el moviment jocista, la dona ha tingut un paper principal: molt de temps la presidenta local de la JOC va ser una dona, i de la revista Fòrum-GRAMA la direcció caigué sempre en una dona.

Però cal donar més passos, cal fer camí, amb naturalitat i de forma inclusiva, amb el protagonisme dels homes i de les dones. Hi ha terrenys –com el de l’Església—en els quals la dona encara està molt minoritzada, quan l’aportació femenina seria una enorme injecció de vitalitat. Hem de caminar junts, homes i dones, per aconseguir el món nou, presidit per l’entesa de tothom, per l’amistat i pel conreu dels valors humans.

Un procés en el qual el temps juga a favor!