Ahir l’Assemblea per la República va escollir com a president del Consell per la República a Carles Puigdemont per majoria absoluta. Era de preveure que fos així, Puigdemont no solament dins del Consell sinó en el món de l’independenisme és la persona més valorada, i en la que més gent hi confia.

En el seu parlament va ser molt clar. Va dir que davant el trist espectacle de la desunió dels partits i d’un govern de la Generalitat sense un objectiu clar per aconseguir la independència, el Consell per la República ha de marcar el camí. I va remarcar el caràcter del Consell, caracteritzat per la seva autonomia en no dependre dels partits. I ho ha haver de dir i de reblar perquè ell és el president de Junts per Catalunya, cosa que a mi –com a molta gent—em va desagradar que ho acceptés, encara que entenc que ho va fer per tàctica electoral. Va assegurar i va deixar molt clar que en cas de conflicte entre el partit i el Consell, ell sempre es decantarà pel Consell.

Personalment confio molt en el Consell per la República. Per la seva independència i per la llibertat de què frueix en moure’s per Europa, lluny del poder de la Justícia espanyola. Un ens, el Consell, que va néixer amb la voluntat de rebre-hi gent de tots els partits, i de ser així ja n’ha donat la prova en elegir com a presidenta de l’Assemblea del Consell de la República l’Ona Curto, regidora de la CUP de l’Ajuntament d’Arenys de Mar

Un pas endavant, molt positiu i esperançador!