Sembla que el coneixement que ara es té de la mala salut de la llengua catalana ha esverat de debò la nostra societat, i que els polítics es prenen seriosament el problema. Per començar, han creat el Consell Lingüístic Assessor per assegurar que el català es parli de debò a les aules. Ja era hora! I que hagin posat al front del consell l’especialista Maria Carme Junyent, una dona que a més de sàvia, té una gran experiència lingüística, és una garantia molt positiva.
No sé quines mesures es prendran. Però penso que hauran de fixar-se molt més en el professorat, atès que molts mestres, de parla castellana, parlen un català molt deficient, i de seguida es passen al castellà. Penso en la meva experiència escolar, un temps en el qual vam fer sempre les classes obligatòriament en castellà, i la sort que vam tenir de comptar amb un professor –el de literatura—que estimava la llengua, i que ens la va fer conèixer. I, alhora que ens introduía en la lectura dels millors escriptors universals, ens va fer conèixer els autors catalans com Verdaguer, Maragall, Carles Riba… i ens va fer llegir les apassionants novel·les La punyalada, Terra baixa, Solitud…
I hi ha una tasca que no s’hauria d’oblidar com és la de donar protagonisme a personatges famosos, fent que apareguessin a la televisió parlant català, per lo molt encomanadíssim que és l’exemple. Penso en els jugadors i les jugadores del Barça, en els cantants, en els artistes de cine… ¿I per què no s’anima a celebritis com la Rosalia a afegir-se a la promoció de la nostra llengua, que és la d’ella?
En tot això hi haurà de pensar el Consell Lingüístic. I per descomptat, també! cadascú de nosaltres!
Ho conec, de primera mà. En aquest canvi d’actitud de la Generalitat (abans no els agradava esbombar les dades “negatives”, ho sé de primera mà), més ajustada a la realitat hi té una gran importància el nomenament de Xavier Vila com a nou Secretari de Política Lingüística. És un gran savi, el millor sociolingüista, sens cap mena de dubte, que tenim als territoris de parla catalana. El conec molt, hem fet molts estudis junts. M’encantarà treballar amb ell. El seu balanç sobre al salut del català és molt acurat: el català no es mor, té capacitat d’atracció però té una situació complexa, qeu hem d’afrontar decididament. Per saber-ne més una crònica d’una Jornada de la SPL:https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2021/12/02/aires-nous-a-la-politica-linguistica-viii-jornada-sobre-llengua-i-societat-als-territoris-de-parla-catalana-albert-faba/
Efectivament Jaume, crec que has tocat el moll de l’òs. Des de l’òptica de l’educació i l’ensenyament, el llastimós estat de la llengua catalana te dues causes fonamentals, al meu entendre… en primer lloc i sintetitzant molt, la facilitat en que el magisteri adopta el castellà dins i fora de les classes, i després, la falta de desició i de control absoluts dels nostres responsables públics.
Esperem que això canvii, ja que massa sovint es responsabilitza exclusivament la gent catalanoparlant del canvi de llengua, i tot i que es parcialment cert, no es el factor clau de la pèrdua de l’ús del català al carrer.
Un altre dia podem parlar dels usos del català als estaments públics i a les xarxes socials, que penso que començaran a canviar si l’us al carrer augmenta significativament.