He visitat l’exposició de pintura del molt cotitzat pintor belga (Lessines, 1898), René Magritte, de Caixa Fòrum. Una exposició fàcil de veure, que se segueix amb interès, tot i que segons l’autor són quadres que volen fer que qui els contempla pensi. Magritte ha estat influït per molts del corrents moderns, per l’Art Déco, pel cubisme…, però bàsicament és surrealista, com Salvador Dalí, i que també com el pintor de Figueres domina el dibuix i el color.

L’obsessió de Magritte –segons llegeixo en els plafons que es troben en totes les sales—és fer-nos adonar que la fidelitat de les imatges no es troba en la realitat sinó en qui les veu. Cadascú veuria la realitat no com ella és, sinó com nosaltres la captem. Perquè en siguem conscients,  quan pinta una finestra en lloc de veure el paisatge ens veiem a nosaltres mateixo, conemplant-lo, vistos com els autèntics protagonistes del quadre.

La veritat és que vaig seguir l’exposició més que deixant-me portar pel surrealisme, ho vaig fer com un aficionat corrent, tot i que sumit en l’atmosfera enjogassada, divertida, veient, per exemple, una gran pedra que se sosté en l’aire, o un cavaller a cavall disputant l’espai als troncs dels arbres d’un jardí.

Uns quadres d’un pintor famós, a poques parades del metro.