Martí Gómez

Barcelona. Entrevista amb José Martí Gómez, que ha escrit un llibre sobre assassins i crònica negra. Carrer Comandante Benítez, número 25

Ahir vaig saber que Marti Gómez havia mort, l’Eugeni feia pocs dies que m’havia dit que el decés era imminent. Un periodista excel·lent i, sobretot, una molt bona persona. I bon amic. A més de coneixe’l pels magnífics articles que escrivia als diaris i per les seves xerrades a la ràdio, m’hi vaig relacionar una mica perquè va venir més d’un cop a Santa Coloma, i perquè em va fer una entrevista i perquè vaig acompanyar l’Eugeni i la Isabel quan vam anar a Londres a veure’l.

Es pot dir que Martí Gómez s’havia especialitzat en el periodisme de successos però no per l’espectacularitat dels fets, sinó pel vessant humà subjacent. S’acostava als protagonistes de les malifetes amb una mirada compassiva i, alhora, reflexiva. Com dut d’una necessitat d’entendre el sentit del Mal, i no només del mal que causaven els delinqüents, sinó del que s’apoderava dels qui el feien.

És el que va escriure el gran Kapucinsky: el bon periodisme no és el de qui escriu elucubracions des de la taula de les redaccions dels periòdics sinó el de qui s’acosta a les persones i a les circumstàncies on tenen lloc els fets. Martí Gómez era dels tipus de periodistes com Huertas Clavería… i com els qui vam formar-nos en l’escola de la revista Grama que, escrivint-hi, o fent fotos, vam aprendre a mirar el món, sentint-nos-en també responsables.

Avui plorem la mort de l’amic; però ens queda el seu record, la seva obra i el que d’ell hem après.

Sigues el primer en comentar on "Martí Gómez"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*