Passant pel carrer Verdaguer em cridà l’atenció el rètol d’una botiga que diu Fornet d’en Mossèn Cinto. Em va fer pensar en la proposta que he fet força vegades, de donar veu a la ciutat. El carrer Jacint Verdaguer és un dels més llargs de la ciutat i transcorre pels barris del sud, els que acullen més immigrants: els que van venir d’Espanya els anys 60-70 i els d’ara, sobretot xinesos, marroquins i paquistanís. ¿Qui deuen pensar que és el mossèn Cinto del fornet? ¿L’amo de la botiga?
Els ajuntaments parlen molt de la memòria històrica i al llarg d’un any fan conferències i activitats per mantenir-la viva, cosa que és de lloar. Actes als quals s’hi ha d’anar, i que no apleguen gaire gent. En canvi si es donés veu als carrers, a les places i als jardins pels quals hi passa un dia o altre tothom, tothom acabaria coneixent els personatges que la ciutat evoca i els fets més importants de la petita història local.
En podríem dir ciutats parladores. Ciutats que no només donen nom als carrers sinó que expliquen perquè se’ls dedica el carrer, i pengen plaques rememorant persones i fets. I qui parla de persones i de fets pot afegir els noms dels arbres i de les plantes que veiem cada dia, i dels ocells que conviuen amb nosaltres.
La memòria al servei de la vida.
És una molt bona idea, Jaume. Fer una petita campanya de difusió sobre Mossèn Cinto, en català i en altres idiomes. Una campanya senzilla i entendora. Ho proposaré a Òmnium i a l’Heura. Per cert, el proper 17 de marça faig un recital, amb 20 cançons de Raimon, a la Biblioteca de Singuerlín. És a les 19 hores. Vols que te n’inviï una invitació?
Molt interessant la reflexió.
Per cert, he hagut d’anar al Google Maps (amb la seves imatges) per assegurar-me que s’estava parlant d’un carrer de Santa Coloma de Gramenet. A Barcelona i ciutats del voltant hi ha altres carrers de Jacint Verdaguer. De fet el nom oficial del carrer ja incorpora el “mossèn” amb la qual cosa es pot deduir que era algú important (quan ser capellà ho era una mica més que ara, tot sigui dit) i no només l’hipotètic propietari del negoci.