En visitar ara el Zoo de Barcelona em vaig aturar just entrar-hi i, assegut, vaig estar contemplant l’estàtua de la Dama del paraigua, que corona la monumental font que et dona la benvinguda. Em preguntava com és que aquesta escultura l’he retingut sempre en la memòria i no com una obra d’art sinó com un personatge que forma part de les meves vivències. Un record d’anys, ja de quan de nen vam venir els cinc germanets amb l’avi, a veure els animals del parc.

Ara he indagat la seva història i m’he assabentat que la va encarregar l’arquitecte Josep Fontseré com ornament del parc de la Ciutadella, que ell va dissenyar. L’autor és l’escultor de Reus Joan Roig Solé i es veu que en els començaments la senyoreta del paraigua no agradà gaire al públic. Però amb el pas dels anys, la gent s’hi familiaritzà i ves a saber, potser per la seva delicada i innocent bellesa ha acabat  esdevenint una de les escultures més estimades de la ciutat, fins al punt que l’alcalde Porcioles en va encarregar la reproducció en petit tamany, que oferia als visitants il·lustres, en record de Barcelona.

Per pensar-hi! Objectes senzills, però dotats del que en podríem dir de la gràcia que els dona la bellesa, la senzillesa i l’oportuna i discreta presència en un lloc adequat, humanitzen un poble, una casa, un jardí… O la llar.

I qui ho diu d’una escultura ho pot dir d’un arbre, d’una planta, d’una fotografia…