Dilluns El Foraster visita el poble del Montmell, un lloc que estimo i que m’agradarà veure com el tracte en Quim Masferrer, què en mostra i comprovar si ha canviat gaire. Al Montmell, a la muntanya més que al poble, hi he anat diverses vegades. La primera –i ja fa anys—des del poble de Pontons (Alt Penedès) on les parròquies de Vilafranca hi tenien la casa de colònies de Penyafort.  A mi, com a vicari (parlo dels anys seixantes) em tocà anar-hi de consiliari diversos estius, i a una bona pila de tandes: amb aprenents  i aprenentes de la JOC i de la JIC, amb nois i noies d’ambdues especialitats de l’Acció Catòlica, amb matrimonis i fins i tot amb el grup de noies solteres (creat per mossèn Lara).

El que més m’agradava de les colònies eren les excursions. Normalment el lloc més llunyà al que se solia anar era la muntanya de Montagut, un turó que s’alça a tocar de l’antiga parròquia del poble del mateix nom, fa temps abandonat. Però amb les noies de la JIC vam anar força més lluny, al poble també abandonat de Selma i a l’encara més llunyà del Montmell. Anys després hi vaig tornar amb la meva neboda Goretti i l’amiga M. Àngels F. Sala, i, més ençà, amb el meu germà Manuel i el meu cunyat Carles…

M’agrada la muntanya del Montmell perquè vista des del seu peu contemples la història de Catalunya com en un diorama. Al cim de la muntanya hi ha les restes de l’antic castell. Una fita de l‘arribada dels catalans que al segles X, baixant del nord cristià, hi construïren el castell, on s’instal·laren. Un castell amb una capella i habitacles per a la gent. Dos segles després, amb pobladors ja disseminats per la plana, s’aixecà la parròquia romànica que veiem un xic més avall del castell, fins que ja en el segle XVI es construí l’actual parròquia, també dedicada a Sant Miquel.

Quim Masferrer ¿ens durà al castell i a l’antiga esglesiola? ¿Ens explicarà la història del poble? I la pregunta inquietant: amb el creixement actual del poble el paisatge s’haurà danyat gaire?