Febrer

Hem entrat ja en el mes de febrer, l’hivern és encara aquí però la primavera fa els primers passets i, com qui treu el peu o els dits, es mostra en el florir dels ametllers, que en són la principal bandera.  Al pati de la residència on soc ja no hi ha l’esclat dels hibiscos però, als parterres, els vius colors dels pensaments li donen on toc primaveral.

I em pregunto perquè a aquestes flors tan vives en diem pensaments. ¿Potser perquè la seva és una bellesa concentrada i fonda, una invitació a reflexionar sobre el pas del temps i el rodar de les estacions?

Febrer és un mes curt i diria que escarransit. Pocs dies, i exceptuada la festa de santa Eulàlia patrona de Barcelona, amb poques coses a celebrar. Potser hi afegiria la festa de la Mare de Déu de Lourdes, que a mi no m’agrada gaire… I em quedo amb què el febrer és l’avantsala de la primavera. Un temps encara fred, hivernal, però clivellat  per les primeres alenades del bon temps, que s’acosta.

Que bonic viure d’acord amb el temps: les hores de cada dia, els mesos de l’any. Els anys de la meva vida.

Sigues el primer en comentar on "Febrer"

Deixar un comentari

El teu e-mail no serà publicat


*