El sant Pau radical (7)

A sant Pau l’Església el reconeix, juntament amb sant Pere, com el cap indiscutible de la relgió cistiana. I és que sens dubte, a part dels evangelistes és qui més ha escrit sobre el missatge de Jesús. Ja vaig dir ahir que Pau i Jesús eren contemporanis, Pau uns anys més jove. Però en vida no es van conèixer. Jesús en prou feines es va moure de la regió de Galilea –al nord de Palestina—mentre que Pau, que havia nascut en una ciutat culta i rica de Turquia i que tenia la nacionalitat romana, va estudiar a Jerusalem i va tenir per mestre el savi Gamaliel.

Pau –o Saule—no és gaire ben vist per alguns biblistes moderns i, sobretot, per la gent a la qual de forma descontextualitzada els han arribat les frases en les que accepta l’esclavitud o sotmet la dona al marit, i mana que en les reunions les dones callin, Els autors que vaig citar ahir –Marcus J. Borg i John Dominic Crossan—en l’interessantíssim llibre “El primer Pablo” m’han fet relativitzar el judici que feia de Pau, i mirar-me’l amb simpatia. Ells distingeixen tres sants Paus: el primer, el Pau radical de les cartes autèntiques; el segon, el Pau conservador de les cartes de les quals se’n disputa l’autenticitat, i el tercer Pau, el Pau reaccionari, el de les cartes que inspirades en les autèntiques són reelaborades després de Pau, quan l’església en certa manera havia perdut la radicalitat amb què Jesús s’enfrontà a la religió i a la societat del seu temps, defensant les persones com a valor suprem.

En primer lloc aquests autors adverteixen que cal llegir les cartes situant-nos en l’època en les que sant Pau les va escriure. Un època en la que l’esclavatge era un fet universalment acceptat i en el que la dona estava sotmesa a l’home.  I llavors, a part d’entendre que els escriptors de les cartes no autèntiques ens ofereixen uns textos reaccionaris, en llegir els escrits de sant Pau quedem meravellats per la seva valentia i modernitat, com per exemple amb el què diu a Filemon, que es negava a rebre l’esclau que s’havia fugat: que davant de Déu l’esclau i l’amo són iguals, i que el rebi amb amor.

I respecte a la dona –de qui el Pau de les cartes no autèntiques dictamina que en les reunions calli, sant Pau la iguala al marit, a part que sempre va comptar amb elles com a col·laboradores, en la tasca evangelitzadora. Basti llegir la carta als Romans, en la que els diu: “Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l’església de Ceneveas, perquè l’acolliu i l’ajudeu en tot el que necessiti”. La Febem un exemple de les més de 10 dones que apareixen en les seves cartes com Priscil·la, Maria, Júlia, Trifene, Pèrside…, treballant amb ell.”

1 Comment on "El sant Pau radical (7)"

  1. Albert Fabà | 31 gener, 2022 at 14:08 | Respon

    Dels diversos llibres que he llegit (Kung, Pagola, Mac Culloch…) em quedo amb una idea que no sé si comaprtiràs… El veritable fundador del cristianisme és Sant Pau. Jesús era un jueu que no pretenia fer un moviment universal i que es va envoltar de jueus, amb un pensament molt heterodox, però molt inserit a la tradició jueva. És Sant Pau que es planteja predicar pels “gentils”, primer pels jueus de la diàspora, però després per a tots els altres… Òbviament, sense la religió de l’amor de Jesús i els seus components “universalistes” això no hagués estat possible, però sembla que Santiago i el cercle de seguidors de Jesús a Jerusalem no ho tenien gens clar, això que volia fer Pau, no?

Respon a Albert Fabà Cancel·la les respostes

El teu e-mail no serà publicat


*