En mirar d’acostar-nos a la vida de Jesús topem amb la figura de Saule de Tars, un jueu fariseu que de fanàtic perseguidor dels primers cristians passà a ser el principal difusor de la naixent secta. A ell se li atribueixen un munt de cartes, de les qual set són autènticament seves. Cartes que va escriure a comunitats creients que ell havia fundat.

Pau –o Saule–  va ser contemporani de Jesús, uns anys més jove. Però no es van conèixer. A qui sí que Pau va conèixer va ser als primers conversos als quals perseguí amb fanatisme perquè els veia com pervertidors de la religió jueva. I el que a mi m’importa més és que va conèixer els deixebles de Jesús –els apòstols!-, amb els quals es reuní i als quals va explicar la seva activitat d’un cop convertit, i s’hagué de defensar perquè els considerats “columnes” d l’església naixent no veien amb bons ulls la seva presentació del missatge cristià.

El que canvià Saule en fervorós cristià va ser la visió que va tenir a Damasc, quan anant a atrapar cristians per dur-los a les autoritats jueves perquè els jutgessin, caigué del cavall i –com explica Saule-, Jesús se li aparegué i li preguntà per què el perseguia. Què fou en realitat aquella visió no ho sabrem mai. ¿Un miracle? ¿Una al·lucinació? El fet és que el canvià radicalment. I el que a mi m’interessa és que havent conegut tan de prop els principals deixebles de  Jesús el seu germà Santiago, quina imatge ens transmet de Jesús i de la seva doctrina.

Hi dedicaré un parell de les següents gloses.