Cada cop que miro de prop el drama del Tercer Món no sé què dir o, més ben dit, ignoro què podem fer davant el drama que viuen tantes persones. Ahir va ser Trenta Minuts de TV3 que en va fer una repassada: el neguit, l’obsessió, la dèria de tants subsaharians, en especial al Níger –“la nació més pobra del món”—per obrir-se un camí. Hi sortien nois ben joves que deien que per a ells viure era arribar a Europa. Això o morir.

Fugir és els que els caracteritza. Tots volen venir a Europa i per aconseguir-ho han de travessar el desert del Sàhara, que s’ha convertit en una immensa tomba de milers migrants, que hi han perdut la  vida, fins al punt de convertir-se en un cementiri, més gran que el que és ja el Mediterrani. Se t’encongeix l’ànima quan escoltes el que expliquen els joves que somien en arribar a Europa. I en especial et colpeix el testimoni de les noies que a més de patir la duresa del viatge són víctimes de la violació.

El drama és immens, i et preguntes què pots fer, tu, i et sents incapaç de fer res. Però llavors penso en la regla dels ecologistes: sensibilitzar-me, voler conèixer què passa, tenir-ho present! per indignar-me i fer present el drama. Ajudar  que la gent no miri els migrants com un perill sinó, a part de veure personalment el problema com una qüestió humanitària, posar la qüestió en un primer pla perquè els governs –i qui sí que pot fer alguna cosa–, actuïn de veritat, per posar-hi remei.

Fer que en el nostre entorn es tingui present el problema i creixi la consciència que ens , que ens afecta a tots. Com totes les grans causes, el primer és que la població se la faci seva.

N o t a: què hi diríeu vosaltres?