El recurs a la metodologia històrica per saber quins fets i quines frases dels Evangelis es poden atribuir amb certesa al Jesús real no és l’únic camí que tenim per arribar a la persona del Jesús real. És cert que els Evangelis i les cartes dels apòstols són textos redactats des de la fe, no exempts, per tant, del que els primers cristians sentien i pensaven sobre Jesús. Però , com defensen grans biblistes com l’anglicà James D. G. Dunn (Jesus remembered, a Cristianity in Making), l’impacte que l’extraordinària figura de Jesús natzarè els causà, ¿no ens du al Jesús que van conèixer, amb qui van parlar i a qui van acompanyar fins a l’últim moment?

Més d’un cop per explicar aquesta via he posat l’exemple d’un fet que jo vaig viure: un capvespre em trobava a l’avantsala del despatx parroquial amb una colla de nois i noies jocistes quan, de sobte, entrà una velleta, se m’acostà i fent una mig genuflexió agafà la meva mà, la besà i digué emocionada: “Muchas gracias, padre Jaime, por el milagro que me ha hecho” ¿Milagro? Els nois em van preguntar quin miracle havia fet i els vaig contestar que no sabia a què es referia… que de miracles jo no n’havia fet mai cap..

La senyora hauria assistit a una missa i potser les paraules que jo reproduiria de Jesús li haurien servit per resoldre un seu problema amb la filla, o amb un net, o amb una veïna… Si passats uns anys un dels nois o noies que va viure l’escena escrivia la meva vida, potser diria que vaig fer un miracle. La interpretació no seria real. Però, ¿no seria verídic que jo em reunia amb joves i que al predicar reproduïa paraules de Jesús?

L’estima que l’improvisat biògraf sentiria exageraria l’impacte rebut. Però, partint del conjunt d’impactes rebuts no només d’aquest noi sinó de molts dels nois i noies que van viure l’escena, ¿no reflectiria força bé la meva vida? ¡Quant més això es pot afirmar quan l’impacte venia de l’extraordinària figura de Jesús, que ja en la primera generació se’ls conegué amb el nom de cristians.!