Per demà hi ha convocada una manifestació per cridar als quatre vents que volem que a l’escola l’ensenyament es faci en català. Espero que la manifestació aplegui força gent, encara que el desànim que plana sobre nostre, i el to massa tou d’aquesta manifestació, potser no atregui gaires persones. El que està passant a Canet, la forma com presenten el conflicte que s’ha creat en l’escola, supera la mala bava amb la que ens tracten els espanyols.
És l’hora de la confrontació. És l’hora de la desobediència. És l’hora que els catalans diguem prou, i ens oposem amb força a l’enganyosa i maquiavèlia política de l’Estat, i que ens hi confronem i els fem mal. Només si ens veuen forts i el xoc adquireix prou ressonància, farem evident l’abús amb què el govern ens tracta, obsedit a matar la llengua perquè sap que l’idioma és l’expressió del que som, i el que volen és que “no siguem”.
Que el poble català –amb els nostres polítics en primer lloc– s’adoni que la nostra llengua només se salvarà si som independents, si l’estat que ens domina no pot imposar-nos la seva política, de la que ara ens defensem de forma poruga i, per tant, ineficaçment. Són molts els anys en els que la nostra llengua viu en condicions adverses, però mai tant com ara.
Que la nostra ira esperoni i armi els febles polítics que tenim!
No entenc perquè dius que el plantejament és massa tou. Precisament per les barbaritats que diuen els de PP/Ciutadans/PP i per l’ús de la magistratura com el seu braç “armat” ens cal un plantejament el màxim d’ampli, tan transversal com quan va néixer la immersió. Com més hi siguem, millor!
Estic d’acord, Albert, quan més siguem, millor. Però ¿creus que la resposta davant la brutalitat i indecència de l’extrema dreta, i de la perniciosa passivitat de l’Estat espanyol el nostre conseller pot dir que “no podem fer res”? Avui ens manifestarem; ¡tots els somriures que vulguis!, però decidits a enfrontar-nos a la falsa justícia espanyola, desobeïnt i plantant-los cara. Llavors –com ja va passar l’1 d’Octubre, se´ns afegirà més gent, i Espanya ens tindrà por, i Europa, si el conflicte és gros, haurà d’intervenir.
Certament, no em van agradar les declaracions del conseller. Sempre es pot fer alguna cosa. Ara bé, jo crec que cal intentar combinar el desenvolupament d’un front ampli (en el qual caldria que hi fos el PSC o almenys dirigents del PSC com Núria Parlon) amb iniciatives més contundents, com les que tu apuntes. Una cosa no treu l’altra. Això del final del teu escrit ja ho veig més com el conte de la lletera. Tant de bo fos així, però em sembla que no tindrem aquesta sort.