‘

Una senyora amiga em preguntà com és que li vaig dir que m’agrada la il·luminació  nadalenca del Passeig de Gràcia, retreient-me que l’elogi que en faig no lliga amb la meva crítica de la festa de la il·luminació de l’estrella de la torre de la Sagrada Família, dedicada a la Mare de Déu. Li vaig aclarir que no estic en contra de la bellesa –tot al contrari–, ni dels símbols, ni de les obres artístques, ni de la bona vida… Jesús mateix es preocupava que en el banquet de noces dels seus amics de Canà no hi faltés el bon vi, i va elogiar la dona que ungí el seu cap amb un perfum caríssim. Estic segur que quan ell era jove, arribada la festa major del poble amb els altres nois i noies s’encarregaria de penjar les bombetes al carrer i les banderoles.

El que  criticava de la festa de la Sagrada Família és que no tingués res a veure amb els pobres. Jesús menjava bé i bevia, amb l’escàndol dels fariseus i dels saduceus que observaven la religió amb fanatisme i no feien res per millorar la vida dels pobres, mentre que Jesús es desvivia per ells. Si la construcció de la Sagrada Família destinés als pobres una bona pila del diner que li arriba provinent del turisme, i els assistís i els fes presents –com la nit de dijous sant, que el capellà renta els peus de persones indigents– l’estel que corona la torre de la Verge, a més de fer bonic, ens parlaria dels pobres.

Jesús, quan li van retreure que els seus deixebles no dejunaven ni feien penitència, els va dir que els convidats a una boda, mentre els nuvis són presents, estan de festa. Com volent dir que mentre vivim en el món, tan bonic i ple de coses bones, que són l’anticip del Regne de Déu, hem de viure contents i alegres.

Amb la certesa que l’alegria i la felicitat contagiosa ens abocarà més cap els menesterosos que no pas un cor trist i agre.