Infància de Jesús (3)

A mesura que s’acosta el Nadal augmenten les imatges, les cançons i els pessebres que evoquen la infància de Jesús que narren Mateu i Lluc en els seus evangelis, una història molt bonica i molt tendre. Però ¿quin fonament històric tenen? John Meier (citat en la glosa número 1) en qüestiona les fonts, i diu que dels grans personatges antics es parlava poc del seu naixement i de la seva infància i, en tot cas, s’adornaven amb fets extraordinaris com que el seu naixement l’anunciava un àngel, o que hi intervenia la divinitat…  Tractant-se de la vida pública de Jesús hi havia destacats dirigents de l’Església primitiva que en van ser testimonis directes, però de  l’embaràs virginal de Maria i de la infància de Jesús, si algú ho havia de saber eren els seus germans que, de ser així, no l’haurien pres per un xiflat, com es diu en l’evangeli.

Tampoc sembla que fos a Betlem on va néixer perquè en lloc més del Nou Testament es torna a parlar d’aquest poble i, en canvi, sempre se l’anomena com Jesús de Natzaret, o Jesús el Natzarè. I el que sí sembla cert és que era considerat com descendent del rei David perquè hi coincideixen diferents autors, de fonts ben distants, com Marc, Mateu, Lluc i sant Pau. El el que és segur és que durant el regnat d’Herodes el Gran, cap als enys 7 i 4 aC, va néixer un nen jueu anomenat Yeshúa (=Jesús), que era fill de Myriam (=Maria) i de Josef (=Josep).

El fet que amb els instruments de la ciència històrica no es pugui anar més lluny del que les fonts donen com a verídic, no treu que per altres vies es pugui deduir, com pot ser per la filosofia i la teologia… I queda, sempre, que s’hi arrbiI, sobretot –-i a mi m’agrada molt subratllar-ho– que s’hi arribi per la via de l’admiració i de l’amor; que a base de remarcar tant els valors d’una persona se la mitifiqui.

Els nostres herois, la nostra família, la nostra pàtria, la  idealització que en fem ¿no ens du més al fons del que són que un fred anàlisi només històric?