Demà, dia de la Immaculada, s’encén l’estrella que corona la torre de la Sagrada Família dedicada a la Mare de Déu. És una cosa molt simple i insignificant, això de que s’encengui definitivament, però per ser on és i pel seu simbolisme, i perquè des d’ara es convertirà en un símbol de la nostra ciutat, aquest fet adquireix una gran repercussió, i segur que totes les televisions del món demà en parlaran.

Tot plegat em motivà, ahir, a acostar-me al temple de la Sagrada Família; una mica per veure la figura que fa el temple després de les últimes obres. I també, en certa manera, com si anés a veure el gran arquitecte i li agraís el molt que ha donat a la nostra ciutat, amb les seves obres, especialment amb el temple de la Sagrada Família. Vaig contemplar detingudament la façana del Naixement, que tot i admirar-la, la trobo excessivament carregada. I vaig contemplar  la de la Passió que, com més temps passa i les figures adquireixen la pàtina que els donen els anys, més m’agrada…

El que em pregunto no és tant que les obres continuïn sense Gaudí, sinó si en els temps actuals té sentit fer un temple amb les dimensions de la Sagrada Família; tant per la pèrdua de feligresos com, sobretot, pel canvi que pren la religió cristiana d’acostament a l’evangeli i allunyament de la religió basada en el culte. ¿Per què no passar-lo a la Generalitat per a usos culturals, pactant unes hores per les funcions religioses?¡ ¡D’esprendre’s del dineral que costa el manteniment del temple i, sobretot, dels guanys exagerats que produeix!

Demà s’encendrà l’estrella. Que bé, si en motiu d’aquest esdeveniment tan simbòlic se celebrés que Barcelna acull un miler dels migrants, que malviuen en les fronteres d’Europa! El tempe tornaria a ser l”església dels pobres…”