Abans que la pandèmia ho aturés tot m’havia reunit amb forumgramers per decidir què fer amb el Fòrum-Grama, que ja portava un parell d’anys en estat agònic o, dit amb llenguatge caritatiu, en situació de stand by. A mi escriure la sentència de la seva mort em dolia perquè l’ideal de Fòrum-Grama em semblava molt vàlid, i ara potser més que mai. Un ideal que vam heretar de Grama, la revista que prenia el nom d’una herba humil, però pertinaç, que va viure en els difícils anys de la dictadura, i que mig va rebrotar amb el Club de Debats, l’embrió de Fòrum-Grama.

Com els parallamps que es planten en llocs molt pròxims a les cases però oberts al cel, d’on reben els llamps, Fòrum-Grama va ser molt de Santa Coloma però, alhora, una finestra amb vistes al món mundial. Mentre parlava de les clavegueres, del Besòs, dels carrers, dels equipaments que ens faltaven, parlava també de cultura i entrevistava a més personatges d’aquí i de l’àrea metropolitana… I contribuí en l’elaboració del Pla Popular, cas únic a Espanya de redactar els ciutadans el programa de la transformació del suburbi on vivien, en una ciutat ben urbantzada, bona per viure-hi.

Em fa molta il·lusió que el Fòrum reneixi: que sigui una plataforma senzilla, sense ànims de lucre, aconfessional i no partidista, oberta a tothom i amb ganes de crear un bon rotllo, fomentant la trobada, el pensament i el diàleg, i advocant per una societat més justa i més humana. Que enmig de tant desànim i tants desencontres com hi ha, comuniqui el goig de viure i l’eperança en un món més just i més humà.

Per descomptat que els amics i amigues del Capvespre seran els primers que convidaré a prendre’n part.