Sento persones que es queixen que la CUP posi unes línies roges per aprovar el pressupost, que treguin del pressupost els diners que es destinen als Jocs Olímpics dels Pirineus i l’ampliació de l’aeroport. En l’ampliació de l’aeroport nom’hi poso però no sé com es pot fer sense augmentar l’empitjorament del canvi climàtica. Em fixo en l’oposició als Jocs d’Hivern i en l’acusació als cupaires de radicals, quan a mi em recorden la lluita desigual del jove David contra el gegant Goliat, el noi armat només d’una pedra, una arma si es vol cridanera però immensament inferior a la força del gegant. Només mantenint-se ferms i en aquesta qüestió radicals, la CUP podrà aturar una operació que promou l’empresariat, que compta amb molts mitjans per sortir amb la seva.

El govern de la Generalitat intenta vèncer l’oposició de la CUP dient que  els Jocs d’Hivern es faran d’acord amb el que digui la població, en un referèndum. Però jo pregunto si una qüestió tant important es pot decidir sense haver-se fet i donat a conèixer un estudi molt seriós de què és el que de veritat convé al Pirineu per activar-lo, tot preservant els seus valors paisatgístics, el seu folklore, la seva cultura.  ¿Quin valor tindria un sí, sense que els ciutadans i ciutadanes, el jovent en especial, conegui a fons les possibilitats d’unes actuacions que potenciïn els valors que ja té el territori, i els faci rendibles?

El que cal als Pirineus és com un Pla Popular: un pla fet per la gent, assistits de professionals entesos en el desenvolupament dels pobles i no refiar-se de promotors capitalistes, que l’objectiu que els mou sempre és el seu enriquiment.  

Tan de bo que la CUP no afluixi!