Dies enrere vaig explicar que m’havia reunit amb un grup d’amics que, abans de la pandèmia, vam encetar unes converses per decidir què fèiem amb l’associació Fòrum-Gama, que portava ben bé un parell d’anys a l’espera que la reviféssim, o en curséssim la baixa definitiva. A mi em sabia greu que desaparegués. Massa projectes moren de inanició sense que ni l’Ajuntament ni la societat civil facin res per salvar-los. Ara mateix l’Ateneu Júlia Romera –un centre activíssim– acaba de tancar. Mentre la ciutat urbanísticament es fa maca el protagonisme cívic de la gent que, amb el Pla Popular va viure el seu moment més àlgid, cada dia és més feble.

Fòrum-Grama continuava la idea de Grama: ser una veu, ser un espai que contribuïa a l’enfortiment de la consciència ciutadana, animant els ciutadans i ciutadanes a fer-se presents, amb el propòsit de crear diàleg i compromís. Els companys esmentats en el dinar de l’Isalba van reafirmar-se en el propòsit d’activar el Fòrum, i divendres vinent faran ja la primera reunió per iniciar el procés.

Un objectiu humil, però que crec que pot jugar un paper important com és el de ser una veu que susciti el diàleg i la reflexió. Des de Santa Coloma, evidentment! però obert al món mundial, atès que res del que passa ens és alié. Problemes universals, com els que es viuen tan dramàticament avui, i no cal dir els problemes locals: que s’afronten per la pressió que fa la gent.

I sempre queda que el treball de fer un món més feliç irradia alegria i optimisme.